La investigadora Ximena Silveyra de l'Institut d'Investigacions Biològiques de Mar del Plata, Argentina, porta a terme el projecte que estudia l'efecte protector de les neurones de les molècules presents a la patata.
La malaltia d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva que encara no té cura i la prevalença de la qual augmenta en la població d'adults grans.
En països com l’Argentina, on hi ha un gran nombre de persones grans, a causa de l’augment de l’esperança de vida, el problema és similar al dels països desenvolupats però sense els recursos sanitaris ni l’economia d’aquests últims, explica
especialista. En aquest sentit, es fa imprescindible una investigació com la realitzada per Silveyra, que intenta prevenir aquestes malalties.
A més del benefici directe en els pacients, qualsevol acció que ajudi a retardar l’aparició d’etapes greus de la malaltia d’Alzheimer o la interiorització dels pacients representa un gran estalvi en els costos directes i indirectes associats a l’atenció al pacient.
El projecte també suposa un avantatge afegit per a l’economia regional i nacional, on es proposa l’ús de compostos bioactius aïllats de la patata.
La línia d’investigació de Silveyra és estudiar l’efecte neuroprotector dels compostos bioactius antioxidants obtinguts de diferents varietats de patata en un model in vitro d’Alzheimer
malaltia. És a dir, generar un suplement que ajudi a prevenir un tipus d’Alzehimer de patates andines i comercials.
Graduada per la Universitat Nacional de Mar del Plata com a biòloga, Ximena va acabar després un doctorat en Neurociències a l’Institut de Neurociències d’Alacant a la Universitat Miguel Hernández De Elche i una beca postdoctoral a San Diego,
Califòrnia. Després va tornar a Mar del Plata amb una trucada de repatriació que li va permetre iniciar la línia d’investigació, aplicant tot el que va aprendre.
Durant la investigació, Silveyra pre-tracta les cèl·lules neuronals amb diferents mescles d’aquests compostos i, posteriorment, les sotmet a condicions similars a les experimentades a les neurones cerebrals d’un pacient amb Alzheimer
malaltia. Fora d’aquestes cèl·lules hi ha una acumulació d’una substància anomenada pèptid amiliode A? i espècies reactives d’oxigen, aquest entorn extracel·lular acaba desencadenant la mort neuronal.
Ximena Silveyra, investigadora de l'Institut d'Investigacions Biològiques de Mar del Plata, Argentina:
"El que intentem fer amb aquests experiments és esbrinar si el tractament previ amb aquests compostos bioactius és capaç de protegir i disminuir l'estrès a què estan sotmeses les cèl·lules en el nostre model biològic d'Alzheimer".
Actualment, Silveyra és investigadora assistent a CONICET i lidera un projecte des d’un enfocament multidisciplinari, on participa Valentina Filiberti que realitza la seva tesi doctoral sobre el tema i col·labora en dos grups de la UNMdP (Grup de materials compostos de matriu de polímers-INTEMA i Centre for Economic Investigació i GIHON-Laboratoris Químics SRL, del sector privat).
En aquest projecte, busquen desenvolupar un suplement dietètic antioxidant que aporti beneficis saludables a la població gran de Mar del Plata. En aquest cas, el material de partida és un residu de la indústria de la patata que conté aquests compostos bioactius, que s’extreuen a baix cost a escala pilot.
I, finalment, per garantir que el compost tingui una vida mitjana que li permeti passar pel sistema digestiu i el torrent sanguini, es dissenyaran compostos bioactius nanocapsulats per garantir que suporti aquest trànsit i la biodisponibilitat del compost al cervell.
Per dur a terme la investigació, l'especialista va establir un cultiu de cèl·lules animals que utilitza com a eina fonamental de treball.
Les patates andines d’on extreu els compostos bioactius que prova les obtenen a partir d’un acord de transferència de material signat entre la directora del grup, la investigadora del CONICET, Adriana Andreu, i el Bank of Germoplasma (INTA), que han conservat el material genètic d’una gran varietat de nadius patates.
Ximena Silveyra:
"Aquestes malalties no només causen el patiment dels pacients, sinó també dels membres de la família, de manera que, per a aquells que fem ciència, sabem que cada contribució, per petita que sigui, contribueix i afecta positivament el coneixement científic".