La bióloga ambiental María Camila Morales, junt amb la professora Carmen Alicia Parrado, analizaron el comportamiento de las emisiones de Gases de Efecto Invernadero (GEI) en cultivos de papa criolla, comparant el fertilitzant tradicional amb un recobert amb un bio-polimeto a base de k-carregenina. Els resultats evidenciaran un lleu disminució de les emissions en els seus sòlids fertilitzats amb el segon compost.
Cerca de 70 megatonelades (Mton), és a dir, setenta milions de tonelades de Dióxido de Carbono (CO2), produce el sector agrícola i la sivicultura colombiana l’any, segons informa l’IDEAM l’any 2015. De acord amb xifres de l’inventari de Gases de Efecto Invernadero (GEI), aquest rengló de l’economia representa el 42,6% del total d’emissions, ocupant el segon lloc de la llista que encapçala el sector energètic. Estas emissions estan associades a la gestió dels suels, aporten de fertilitzants nitrogenats i quema de biomasa, entre altres processos.
Aunque nuestro país emite tan solo el 0,42% de estos gases a nivel mundial, Colombia ha adquirit compromisos per reduir aquests percentatges. Tal és el cas de la Cumbre sobre Cambio Climático de Lima (COP20), celebrada el 2015. Allí, el país es comprometi a mitigar les emissions de GEI per al 2030, en una reducció que s’estima cercana al 20%, amb la possibilitat d’incrementar al 30% en cas de rebre suport internacional. Si bé es considera que aquesta cifra és ambiciosa, pot lograr-se a través de transformacions en el model de desenvolupament.
Precisament, una de esas possibles transformacions pot començar a donar-se en el subsector del papa, ja que aquest tubercle fa part de la dieta bàsica de la població i l’ús de fertilitzants és recurrent en aquests cultius. Aquests aspectes van portar a la tadeista María Camila Morales, sota l’orientació de la professora Carmen Alicia Parrado, a treballar la seva tesi de grau en el marc del projecte d’investigació: “Estratègies d’optimització en l’ús de fertilitzants per a l’augment de la productivitat i la disminució de l’impacte ambiental ”, que va contenir amb la finançament de Col·leccions.
En aquest escenari, les tadeistes es dieron a la zona de medir el fluix de gasos d’efecte hivernacle en cultius de papa criolla en una finca de Subachoque (Cundinamarca), realitzant comparatius a utilitzar un fertilitzant compost sense recobrir i el fertilitzant recobert amb un bio -polímero llamado kappa carragenina. Amb aquest últim es pretén que l’alliberament dels nutrients fora de més lenta.
Aquest procés es desenvolupa a partir de la investigació de la professora Gladys Rozo, qui determina el protocol per extraer i purificar kappa carragenina, component que es extrae de les algues vermelles (Hypnea musciformis). El recobriment del fertilitzant es fa amb aquesta sustància de característica gelatinosa, a través de calentament manual en els laboratoris de Bioprospecció i Microbiologia Ambiental d’Utadeo.
El fertilitzant encapsulat es va deixar secar una temperatura ambient fins a solidificar-se i després va ser incorporat en el seu sòl del cultiu. Una vegada allí, es va esperar que, per acció de la humetat, els nutrients foren alliberats de manera controlada per facilitar la seva assimilació per part de les plantes.
Luego de cuatro meses de observación y monitoreo, en los cuales se midieron los flujos de óxido nitroso, metano y dióxido de carbono (els tres principals gasos de l'efecte hivernacle lligats a l'agricultura), es va trobar un lleu disminució en l'emissió de GEI al utilitzar el fertilitzant recobert pel gel: “Al disminuir la velocitat en el que el fertilitzant es lliura, també es disminueix el rentat d’aquests fertilitzants a les aigües subterrànies, augmentant la disponibilitat de nitrògens en el seu sòl, el que s’associa a la disminució en el impacto ambiental ”, sostiene Morales.
Aunque los resultados obtenidos son preliminares hasta el momento, los tadeístas buscaban determinar si el uso de esta alternativa de fertilizante condujo a disminuir el impacto ambiental por cuenta de la reducción en las emisiones de GEI, el que podría dar luces, a un futuro, acerca de solucions sostenibles per a l’agricultura al nostre país. Així, puntualitza Morales, es busca que els seus suels puguen capturar més carbó, disminuint proporcionalment l’emissió de CO2 a l’atmosfera i evitar la pèrdua de diferents formes de nitrogeno.
Frut d’aquest treball de grau, Morals presentarà una ponència en la 21 versió del Congrés Mundial de Ciències del Sol, que es celebrarà del 12 al 17 d’agost a Rio de Janeiro (Brasil). La investigació va ser acceptada pels organitzadors dos dies abans de que la tadeísta obtuviera el seu títol com a biològica ambiental: “Estava més feliç per fer part del Congrés que pel mateix grau”, admite Morales, qui ve en la investigació la millor inversió que pot hacerse en una carrera profesional: “Això es deu gràcies a haver pres la decisió de fer una tesi i posar el meu temps i dedicació a aportar alguna cosa a la ciència i la investigació. En el desenvolupament de la meva tesi va ser el moment en el que més vaig aprendre, tant personal com acadèmicament ”, va afegir la bióloga, qui recuerda que en el seu treball de camp no solament va realitzar muestres, sinó que també va participar en la siembra i l’arado del cultiu de papa criolla, una experiència que califica com inolvidable.
En el Congrés, la tadeista ens representarà a la taula de “Emissions de gasos d’efecte hivernacle i ús de fertilitzants”. L’esdeveniment es constituirà en el principal encontre d’investigadors d’aquesta àrea, qui es reuneix per a propostes d’activitats que porta a la conservació i adaptació dels suels davant futurs escenaris de canvi climàtic, afavorint així la seguretat alimentària al planeta. Allí, es congregarà més de 7500 científics provinents de 140 països, el que suggereix una gran oportunitat de fer connexions per nutrir l’experiència investigativa i laboral.
Precisament, va ser aquest gust per investigar les condicions dels suels el que ara permet a Morals obrir el seu món laboral, és aquesta investigadora caleña avui dia treballa amb un important grup d’investigadors de Bogotà: “La investigació és la millor manera de retribuir el coneixement adquirit i contribuir a les noves generacions de professionals que abordaran els temes en els que estan investigant ”.