El bacteri de la podridura anular, conegut científicament com Clavibacter michiganensis subsp. Sepedonicus, suposa una amenaça important per als cultius de patata, amb la seva naturalesa altament infecciosa i la seva resiliència en diversos entorns. Comprendre les característiques, els símptomes i les mesures preventives associades a aquesta malaltia és crucial per salvaguardar el cultiu de la patata.
El bacteri de la podridura de l'anell presenta una resiliència notable, principalment hivernant als tubercles de llavors i sobrevivent fins a 2 anys com a llima seca en diverses superfícies, com ara ganivets de tall, contenidors d'emmagatzematge, equips i materials d'embalatge. En particular, el bacteri suporta temperatures de congelació, emfatitzant encara més la seva persistència a través de les estacions.
La propagació de la podridura de l'anell es produeix principalment des de peces de llavors infectades fins a tubercles sans durant el tall i la plantació de llavors. Els ganivets talladors de llavors contaminats i les sembradores de recol·lecció serveixen com a potents disseminadors, aprofitant les ferides fresques com a punts d'entrada dels bacteris al tubercle. A més, el contacte directe entre plantes malaltes i sanes, així com el transport a través de maquinària agrícola i determinats insectes, contribueix a la difusió generalitzada de la malaltia.
Una de les característiques diferents de la podridura de l'anell és la variabilitat en l'expressió dels símptomes entre diferents varietats de patata. Algunes plantes i tubercles poden portar els bacteris sense mostrar símptomes visibles, servint així com a portadors potencials de la malaltia. A més, les condicions meteorològiques tenen un paper important en la manifestació dels símptomes, ja que els climes freds i humits poden ocultar els símptomes, donant lloc a infeccions latents que es poden complicar encara més per una invasió bacteriana secundària.
A les estacions càlides i seques, la podridura anul·lar progressa ràpidament, amb símptomes inicials que apareixen a les fulles inferiors a mitja temporada. La malaltia es manifesta a través de diferents símptomes en fullatge, tiges i tubercles. El groguenc, el marciment i la necrosi de les zones intervenals i les vores de les fulles caracteritzen els símptomes foliars, mentre que es poden observar masses bacterianes de color blanc cremós al teixit de la tija afectat. Els tubercles infectats solen presentar esquerdes en forma d'estrella a la pell, acompanyades del desenvolupament de podridura inodora a l'anell vascular, que es pot complicar encara més per una invasió bacteriana secundària, que condueix a una podridura malolorent i una possible destrucció dels tubercles.
Donada la gravetat de la podridura de l'anell, les mesures preventives són crucials per mitigar-ne l'impacte. Utilitzar patates de llavors certificades, plantar llavors senceres d'una sola gota i desinfectar ganivets de tall, contenidors d'emmagatzematge, equips i eines són pràctiques essencials. Evitar l'ús de jardineres i garantir una desinfecció freqüent durant les operacions de tall i plantació són passos vitals per prevenir la propagació de la malaltia.
En comprendre la naturalesa de la podridura anular, reconèixer els seus símptomes i implementar mesures preventives estrictes, els productors de patata poden protegir de manera proactiva els seus cultius d'aquesta formidable amenaça, assegurant la salut i la productivitat contínua dels seus esforços agrícoles.