#Planta de patata #Propagació #Fisiologia #Tubercles #Patates de llavors #Estolons #Brots #Arrels #Flors
La propagació de patates comercials implica principalment la plantació de patates de llavors o trossos de llavors, que són tubercles sencers o tallats. Aquestes patates de llavors contenen "ulls" o brots axials, dels quals sorgeixen nous creixements. Tot i que inicialment el cultiu triga temps a emergir, avança ràpidament a mesura que aprofita les seves importants reserves d'hidrats de carboni.
L'anatomia d'una planta de patata que creix a partir d'un tros de llavor tallada revela estructures importants. Explorem les parts clau de la planta de patata:
Tija i teixit de la fulla: per sobre del sòl, es formen la tija i el teixit de la fulla de la planta de patata. Les fulles creixen en espiral a cada nus, amb les fulles més velles situades a la base de la tija i les més joves a la part superior. Les fulles tenen un paper vital en captar la llum solar per a la conversió d'energia, mentre que les tiges proporcionen suport, transporten aigua i nutrients entre les arrels i les fulles, i faciliten el moviment dels hidrats de carboni des de les fulles als tubercles per a l'emmagatzematge. Aquesta vegetació sobre el sòl s'anomena calçat, dosser o vinya.
Brots: La inflor i el posterior allargament dels ulls donen lloc a la formació de brots. Els brots són els primers signes visibles del creixement dels cultius després de la sembra i, finalment, es converteixen en tiges frondoses a mesura que emergeixen per sobre del sòl.
Estolons: Els estolons són tiges subterrànies modificades. Poden allargar-se fins arribar a la superfície del sòl i créixer en tiges frondoses o, en condicions específiques de gestió, començar a inflar-se, donant lloc a l'inici de nous tubercles. Els estolons comencen a formar-se dins de les tres setmanes posteriors a la plantació i creixen horitzontalment a partir dels nodes de brot.
Tubercles: Els tubercles es formen al final dels estolons i serveixen principalment com a òrgans d'emmagatzematge dels hidrats de carboni produïts per les fulles fotosíntesis de la planta. Els tubercles joves, coneguts com a tuberització, solen aparèixer quan les plantes arriben a una alçada de 15 a 20 cm, aproximadament entre 5 i 7 setmanes després de la sembra. Els tubercles tenen dos extrems: l'extrem proximal (extrem de la tija) on el tubercle s'uneix a l'estoló i l'extrem distal (extrem de brot) on es troben les cèl·lules més joves i el major nombre d'ulls. Els tubercles estan coberts per teixit de la pell (periderma), que conté porus petits anomenats lenticel·les. Aquestes estructures protectores protegeixen el tubercle en desenvolupament de l'estrès i els patògens alhora que permeten l'intercanvi de gasos amb el sòl. Els tubercles cultivats en sòls inundats d'aigua sovint presenten lenticel·les engrandides, reduint la seva resistència als atacs de patògens.
Trossos de llavors: Les peces de llavors per a la propagació de la patata haurien de tenir una mida ideal entre 55 i 80 grams. Poden ser tubercles sencers o trossos tallats, però han de tenir almenys un ull de germinació. Els apòsits de llavors s'apliquen habitualment per protegir contra la càries i el desenvolupament de malalties.
Roots: Les arrels poden sorgir tant dels nusos dels brots allargats per sobre de la peça de llavor com de la mateixa peça de llavor. La planta de patata té un sistema d'arrels poc profund (<30 cm) i escàs, la qual cosa requereix una consideració acurada per a la gestió de l'aigua i els nutrients.
A part d'aquestes estructures, la planta de patata també presenta pecíols allargats amb un sol folíol terminal als seus extrems, seguit d'una filera de folíols oposats. Les flors, conegudes com a inflorescència, poden aparèixer un cop la planta ha format de 10 a 13 fulles. El color de les flors pot variar, incloent blanc, blau, morat, rosa o vermell. La floració depèn de la varietat i pot estar influenciada per l'estrès. En particular, la tuberització es pot produir independentment de la floració, permetent la formació de nous tubercles fins i tot en absència de flors.
Comprendre la propagació i la fisiologia de la planta de patata permet als agricultors i investigadors optimitzar les tècniques de cultiu i millorar els rendiments dels cultius. Mitjançant la selecció de patates de llavors adequades, la gestió del subministrament d'aigua i nutrients i el seguiment de l'estrès de les plantes, els agricultors poden promoure el desenvolupament saludable dels tubercles. A més, el coneixement de l'anatomia i les etapes de creixement de la planta de patata ajuda a la prevenció de malalties i permet una intervenció oportuna en cas de qualsevol problema.
En aprofundir en les complexitats de la planta de patata, podem apreciar el notable viatge des de les patates de llavors fins als tubercles completament cultivats, assegurant un subministrament constant d'aquest cultiu versàtil i essencial.