Des d'un bol d'arròs fins a una tassa de cafè, els experts diuen que els aliments que donem per fets podrien ser molt més escassos si no els fem resistents al canvi climàtic.
Durant més de 10,000 anys els humans hem estat utilitzant cria selectiva adaptar fruites i hortalisses a condicions específiques de cultiu que avui estan canviant a un ritme alarmant.
I la mateixa cria que ha fet cultius rendibles també els ha fet vulnerables a l'augment de les temperatures, la sequera, les fortes pluges, les noves plagues o les plagues d'insectes.
"Quan seleccioneu els trets "per als millors" (com ara els rendiments més alts), perds certs tipus de gens", va dir a l'AFP Benjamin Kilian, cap del projecte del projecte Crop Wild Relatives a Crop Trust.
"Hem perdut diversitat genètica durant la història de la domesticació... per tant, el potencial dels cultius d'elit per adaptar-se encara més al futur, al canvi climàtic i a altres reptes, és limitat".
La resposta, diuen els científics, pot ser reintroduir aquesta diversitat genètica tornant als avantpassats salvatges dels cultius domesticats.
Terres de conreu en desaparició
Segons un estudi publicat al maig, l'escalfament global corre el risc de desplaçar gairebé un terç de la producció agrícola fora del seu clima ideal per al cultiu.
El Centre Internacional de la Patata preveu una caiguda del 32% de les collites de patates i moniatos per al 2060 a causa del canvi climàtic, mentre que algunes estimacions diuen que els productors de cafè perdran la meitat de les terres adaptades abans del 2050.
L'arròs, el cultiu alimentari bàsic més important del món, contribueix massivament a l'escalfament global alliberant metà a mesura que es conrea. També està amenaçat per la pujada del mar que podria posar massa sal a l'aigua que inunda els arrossars.
Les formes més antigues d'aquests cultius podrien haver tingut resistència a l'aigua salada o a les altes temperatures codificades als seus gens, i per recuperar-les, els experts busquen els seus avantpassats a la natura.
"Haurem d'utilitzar tanta biodiversitat com puguem... perquè redueix els riscos, ofereix opcions", diu l'experta en agricultura Marleni Ramírez de Biodiversity International.
"Però no tots els parents salvatges es troben als bancs de gens", diu Kilian.
En lloc d'això, diu que depèn dels botànics experts dur a terme una recerca que requereix molt de temps per la natura, l'èxit de la qual de vegades pot dependre de la sort.
Cursa contra el temps
Entre el 2013 i el 2018, el Global Crop Diversity Trust va reunir més de 4,600 mostres de 371 cosins salvatges de 28 cultius prioritaris, com ara blat, arròs, patates dolces, plàtans i pomes.
El botànic Aaron Davis treballa als jardins botànics reials de Kew que col·labora amb Crop Trust.
Amb els seus companys, va descobrir una espècie salvatge de cafè a Sierra Leone que és més resistent el canvi climàtic que l'aràbica àmpliament collida.
I diu que l'han trobat just a temps.
"Si haguéssim anat a Sierra Leone en 10 anys, probablement s'hauria extingit", diu Davis.
"De 124 espècies de cafè, el 60% estan amenaçades d'extinció, incloses les que podríem utilitzar per a la cria de nous cafès resistents".
En una enquesta de quatre països d'Amèrica Central, una de cada quatre plantes analitzades estava amenaçada d'extinció, incloses 70 espècies salvatges relacionades amb els principals cultius conreats com el blat de moro i la carbassa.
I la cursa no s'acaba un cop s'han collit.
És possible que les plantes silvestres no s'adaptin a l'agricultura a gran escala i la creació de noves varietats pot trigar anys o fins i tot dècades, potser massa per donar resposta a una crisi alimentària imminent.
En canvi, diuen els experts, potser haurem de trobar una manera de viure sense certs elements bàsics.
Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, mentre que el planeta acull unes 50,000 plantes comestibles, només tres d'elles (arròs, blat de moro i blat) proporcionen el 60 per cent de la ingesta energètica dels aliments del món.
La seva desaparició podria fer que milers de milions es preguntin què menjar i milions de grangers buscant una nova manera de sobreviure.