En els últims temps, el sud d'Europa ha experimentat temperatures abrasadores, batent rècords i despertant preocupacions sobre els impactes potencials sobre els rendiments agrícoles. Des de Sardenya fins a Catalunya i Còrsega, les temperatures han augmentat fins a nivells sense precedents, amb 46 °C a Sardenya, 45.3 °C a Catalunya i 40 °C a Còrsega. Aquestes onades de calor extremes han fet créixer el temor de pèrdues en cascada en la productivitat agrícola. Fins i tot les plantes mediterrànies, conegudes per la seva resiliència, tenen els seus límits fisiològics, i l'exposició prolongada a la calor extrema pot provocar estrès tèrmic. Aquest estrès pot alterar significativament la floració de cultius i vinyes, donant lloc a flors, fulles cremades i fruits secs. Cal actuar amb urgència per reavaluar la distribució dels cultius a Europa per mitigar les inevitables reduccions de rendiment causades pel canvi climàtic, tal com va assenyalar l'agroclimatòleg Serge Zaka.
Canvi de les etapes de desenvolupament de les plantes a causa de l'augment de la temperatura
L'augment general de les temperatures al llarg de l'any, impulsat pel canvi climàtic, altera les etapes de desenvolupament de les plantes. Per exemple, la floració dels arbres fruiters ara es produeix dues setmanes abans del que s'observava fa 50 anys. Aquesta sincronització de la sensibilitat de les plantes amb els riscos climàtics planteja reptes importants. Per exemple, es pot produir gelades a l'abril quan algunes plantes estan en plena floració, provocant danys substancials.
Efectes violents a curt termini de temperatures rècords
Els esdeveniments de temperatures extremes, com els que s'han vist recentment al sud d'Europa, tenen impactes greus sobre la vegetació i poden provocar pèrdues de rendiment. L'extensió del dany depèn de l'etapa de creixement de les plantes. Per exemple, les oliveres d'Andalusia van experimentar temperatures al voltant dels 38 °C durant el seu període de floració, una fase crítica quan l'arbre és més vulnerable. A més, amb el canvi climàtic, la distribució geogràfica de les espècies també està canviant, la qual cosa comporta reptes addicionals.
Materialització de danys als cultius
Els danys infligits per les temperatures extremes poden variar, des de la pèrdua de flors i fulles fins a la seva crema. Per exemple, les flors de tomàquet i carbassó són vulnerables quan les temperatures superen els 35 °C, i amb mesures que arriben als 45-46 °C a Itàlia i Espanya, els danys a les flors es tornen irreversibles. Les oliveres també pateixen perquè les olives s'assequen i cauen prematurament quan se sotmeten a una calor extrema. La gravetat de les pèrdues depèn de la durada i la intensitat de les onades de calor.
Límits fisiològics de les espècies vegetals
Les diferents espècies vegetals tenen límits fisiològics diferents pel que fa a la temperatura. Per exemple, mentre que el blat de moro creix més ràpid a mesura que augmenten les temperatures, hi ha un llindar més enllà del qual el seu creixement s'alenteix i finalment s'atura. La temperatura màxima de creixement del blat de moro és d'uns 40 °C, mentre que per a la remolatxa sucrera al nord de França és d'aproximadament 35 °C. Més enllà d'aquests llindars, les plantes experimenten inevitablement estrès tèrmic, que condueix a la mort cel·lular, fulles cremades i rendiments reduïts.
A mesura que les temperatures continuen augmentant a causa del canvi climàtic, el sector agrícola s'enfronta a nombrosos reptes per preservar els rendiments dels cultius. Les onades de calor i les temperatures extremes poden causar danys irreversibles a les plantes i afectar significativament la disponibilitat i els preus de fruites i verdures. Anticipar-se i adaptar-se a aquests canvis és crucial, i reavaluar la distribució dels cultius a Europa pot ajudar a mitigar els efectes adversos del canvi climàtic. Tot i que algunes regions poden experimentar un augment dels rendiments en determinats cultius, altres poden enfrontar-se a un descens. Invertir en investigació i desenvolupament de cultius resistents al clima i fomentar les xarxes agrícoles locals i internacionals són passos essencials per garantir una producció sostenible d'aliments davant el canvi climàtic.