El recent avís oficial del Servei Federal de Vigilància Veterinària i Fitosanitària de Rússia (Rosselkhoznadzor) a la regió de Rostov és un clar recordatori del perill persistent que representa l'arna del tubercle de la patata (PTM). Aquesta plaga de quarantena, tot i que petita, és un insecte devastador que infligeix ​​danys econòmics importants a les patates tant al camp com després de la collita a les instal·lacions d'emmagatzematge. El dany principal és causat per les larves, que s'excaven als tubercles i les tiges, creant mines i galeries. Aquest dany intern no només arruïna l'aspecte i el gust comercialitzables del tubercle, sinó que també obre vies per a infeccions secundàries per patògens causants de podridura. El resultat és un ràpid deteriorament del producte, que el fa no apte per a la venda, el consum o l'ús com a llavor, cosa que provoca pèrdues financeres substancials per als agricultors i tota la cadena agrícola.

El repte únic del PTM rau en la seva naturalesa críptica. Les arnes femelles ponen ous a les fulles, tubercles exposats o al sòl, i en eclosionar, les larves immediatament perforen el teixit vegetal. Aquest comportament fa que la detecció precoç sigui excepcionalment difícil; sovint, la infestació només s'identifica a la collita o a l'emmagatzematge quan el control esdevé molt més complex i costós. La situació al sud de Rússia no és un incident aïllat. A nivell mundial, l'augment de les temperatures i els canvis en les condicions climàtiques estan ampliant l'àrea geogràfica del PTM i augmentant la seva taxa de reproducció. Un estudi del 2023 a la Revista de Ciència de Plagues va indicar que els hiverns més càlids i les temporades de creixement més llargues poden facilitar una generació addicional de PTM per any en algunes regions, augmentant exponencialment la pressió de les plagues. A més, l'Organització Europea i Mediterrània de Protecció Fitosanitària (EPPO) ha observat una propagació cap al nord de la PTM a Europa, destacant el seu estatus com a plaga assistida pel canvi climàtic.

Una estratègia robusta de Gestió Integrada de Plagues (GIP) és l'única resposta eficaç. Tal com han destacat les autoritats russes, la prevenció és la primera línia de defensa. Això inclou l'ús de tubercles de llavor certificats i lliures de plagues, la implementació d'una rotació estricta de cultius amb plantes no hostes, el manteniment de la higiene del camp destruint els residus de cultius i les males herbes, i la garantia que les instal·lacions d'emmagatzematge estiguin meticulosament netes i desinfectades. Per al control actiu, és fonamental un enfocament múltiple. Això implica:

  • Seguiment: Ús de trampes de feromones per rastrejar les poblacions d'arnes adultes i determinar el moment òptim del tractament.
  • Control biològic: L'ús d'enemics naturals com la vespa parasitoide Copidosoma koehleri ha mostrat resultats prometedors en la reducció de les poblacions larvàries en moltes regions.
  • Ús prudent d'insecticides: Quan se superen els llindars, l'aplicació oportuna d'insecticides registrats, inclosos els bioinsecticides basats en Bacillus thuringiensis (Bt)— és necessari. El compliment estricte dels intervals previs a la collita és primordial per garantir la seguretat alimentària i el compliment de la normativa sobre residus.

L'arna del tubercle de la patata ja no és un problema localitzat, sinó una amenaça creixent, agreujada pel clima, per a la producció mundial de patata. L'advertència de Rostov és un cas d'estudi crític. Confiar en un únic mètode de control és una recepta per al fracàs. L'èxit depèn d'un programa de lluita integrada (MIP) proactiu i de tota la temporada que combini un seguiment vigilant, pràctiques culturals sòlides, l'ús estratègic de controls biològics i intervencions químiques específiques. En adoptar un enfocament integrat i basat en la ciència, els productors poden salvaguardar els seus rendiments, protegir els seus beneficis econòmics i mitigar la propagació d'aquesta plaga destructiva.