Descripció del cultiu i clima
La patata (Solanum tuberosum) és nativa dels Andes, prosperant a les terres altes tropicals. Avui dia, és un cultiu crucial a nivell mundial, especialment en climes temperats, amb una producció actual d'uns 308 milions de tones a partir de 19 milions d'hectàrees (FAOSTAT, 2001). El rendiment de la patata està influenciat per la temperatura, amb un creixement òptim que es produeix a temperatures mitjanes diàries de 18 a 20 °C. La iniciació dels tubercles requereix temperatures nocturnes inferiors als 15 °C, i les temperatures del sòl de 15 a 18 °C són ideals per al desenvolupament dels tubercles. Les temperatures extremes, per sota dels 10 °C o per sobre dels 30 °C, poden inhibir significativament el creixement.
Les patates es classifiquen en varietats primerenques (de 90 a 120 dies), mitjanes (de 120 a 150 dies) i tardanes (de 150 a 180 dies). Les varietats primerenques necessiten una durada del dia de 15 a 17 hores, mentre que les varietats tardanes poden rendir bé amb diferents dies de durada. Als climes tropicals, es necessiten varietats de dia curt per a l'adaptació.
Les patates solen rotar amb cultius com el blat de moro, les mongetes i l'alfals per mantenir la fertilitat del sòl, controlar les males herbes i minimitzar les pèrdues per plagues i malalties. Requereixen un sòl ben drenat, airejat i porós amb un pH de 5 a 6. Els requeriments de fertilitzants són substancials, les dosis recomanades per als cultius de regadiu són de 80 a 120 kg/ha de nitrogen (N), 50 a 80 kg/ha de fòsfor (P), i de 125 a 160 kg/ha de potassi (K). Les patates es poden cultivar en crestes o terra pla; La plantació de cresta és habitual sota reg, mentre que la plantació plana sovint dóna millor rendiment en condicions de secà. Les pràctiques de cultiu adequades són crucials per evitar danys a les arrels i als tubercles, i en els climes temperats, s'utilitza la cresta per evitar l'enverdiment dels tubercles.
Les patates són moderadament sensibles a la salinitat del sòl, amb reduccions de rendiment a diversos nivells de conductivitat elèctrica (ECe). Per exemple, els rendiments disminueixen un 10% a un ECe de 2.5 mmhos/cm i un 50% a 5.9 mmhos/cm.
Etapes de cultiu i gestió de l'aigua
El creixement de la patata es pot dividir en diverses etapes, cadascuna amb requisits d'aigua específics:
- Etapa Inicial: (25 dies)
- Desenvolupament de cultius: (30 dies)
- Mitja Temporada: (45 dies)
- Temporada tardana: (30 dies)
- Període de creixement total: 115 a 130 dies, segons la regió i varietat
Les diferents regions tenen coeficients de cultiu (Kc) variats, que ajuden a gestionar l'aigua. Per exemple, en climes semiàrids, l'etapa inicial té un Kc de 0.5, augmentant a 1.15 durant la mitja temporada i disminuint fins a 0.7 en la maduresa.
Requisits d’aigua
Per aconseguir rendiments elevats, les patates requereixen de 500 a 700 mm d'aigua durant un període de creixement de 120 a 150 dies. El coeficient de cultiu (Kc) varia al llarg de les etapes de creixement:
- Etapa Inicial: 0.4-0.5
- Etapa de desenvolupament: 0.7-0.8
- Mitja Temporada: 1.05-1.2
- Final de temporada: 0.85-0.95
- Venciment: 0.7-0.75
Subministrament d'aigua i rendiment dels cultius
Les patates són sensibles als dèficits hídrics, i es produeixen reduccions de rendiment si l'aigua total disponible del sòl s'esgota entre un 30 i un 50%. Els dèficits d'aigua durant l'estolonització i l'inici dels tubercles (etapa 1b) i la formació del rendiment (etapa 3) són els més perjudicials. La gestió eficaç del subministrament d'aigua pot optimitzar els rendiments i prevenir problemes com el trencament dels tubercles o la malformació.
Captació d'aigua i programació del reg
Les patates tenen un sistema d'arrels poc profunds, amb el 70% de l'absorció total d'aigua que es produeix als 0.3 m superiors del sòl. Per a un reg eficient, és crucial evitar els dèficits d'aigua durant els períodes crítics de creixement, especialment durant l'inici dels tubercles i la formació del rendiment. Programar el reg per evitar l'excés d'esgotament durant la maduració pot ajudar a conservar l'aigua i millorar la qualitat del rendiment.
Mètodes de reg
Els mètodes de reg habituals per a les patates inclouen sistemes de solc i aspersió. Els sistemes d'aspersió mecanitzats són especialment eficaços, omplint aigua amb freqüència per mantenir unes condicions de creixement òptimes. Una planificació adequada del reg pot estalviar aigua i millorar els rendiments evitant el reg excessiu i assegurant una humitat adequada durant les etapes clau de creixement.
Rendiment i eficiència de l'aigua
En condicions de reg òptimes, els rendiments per a un cultiu de 120 dies oscil·len entre 25 i 35 tones/ha en climes temperats i subtropicals, i de 15 a 25 tones/ha en climes tropicals. L'eficiència d'utilització de l'aigua, mesurada com el rendiment per metre cúbic d'aigua (Ey), oscil·la entre 4 i 7 kg/m³ per a tubercles amb un 70 a un 75% d'humitat.
La gestió eficaç de l'aigua és crucial per maximitzar els rendiments i la qualitat de la patata. Mitjançant la comprensió de les necessitats d'aigua del cultiu i la implementació de pràctiques de reg adequades, els productors poden garantir un cultiu productiu i sostenible de la patata.