La història de la patata humil, un cultiu que ara es conrea i es consumeix a tot el món, va començar fa més de 8,000 anys a les terres altes que envolten el llac Titicaca al Perú. A una altitud de 3,800 metres, el poble inca va ser dels primers a conrear aquest notable cultiu, desenvolupant mètodes per preservar-lo en condicions dures. Avui, la relació del Perú amb la patata és més profunda que mai, amb pagesos com Rosa Cansaya de l'illa d'Amantani que continuen amb les tradicions dels seus avantpassats.
Per a Cansaya, les patates són més que una font d'aliment: representen una forma de vida. Cultivant en camps en terrasses sense productes químics ni pesticides, conrea quatre varietats de patates durant tot l'any, basant-se en fertilitzants naturals com el fem d'ovella. Les patates han estat durant molt de temps un aliment bàsic al Perú i segueixen sent un dels cultius més consumits a nivell mundial, només superat per l'arròs i el blat. És important destacar que també són respectuosos amb el clima, ja que produeixen menys emissions de gasos d'efecte hivernacle que molts altres cultius bàsics.
El Perú compta amb més de 4,000 varietats autòctones de patates, cadascuna amb la seva història, sabor, forma i color únics. Entre aquests hi ha els vibrants peruanita, que porta els tons vermells i blancs de la bandera peruana, i l'amarg kanchillo varietat, que mostra la notable biodiversitat que es troba als Andes. La comunitat quítxua, a la qual pertany Cansaya, celebra aquesta diversitat preparant les patates de manera tradicional, com per exemple amb els forns de pedra (anomenats escotilla) i fins i tot combinant patates amb una argila especial (chaco) per tractar malalties d'estómac.
La importància de la patata al Perú va més enllà del seu significat cultural. El cultiu va tenir un paper clau en la supervivència i expansió de l'Imperi Inca, proporcionant nutrició a les grans ciutats i exèrcits. Els conqueridors espanyols van quedar tan impressionats per la resiliència i el valor nutritiu de la patata que la van introduir a Europa a la dècada del 1500. Amb el temps, la patata es va convertir en fonamental per a la seguretat alimentària mundial, especialment en temps de guerra i fam, i fins i tot va contribuir a l'inici de la Revolució Industrial proporcionant una font d'aliment fiable per a la classe treballadora europea.
Tanmateix, el futur de la patata al Perú està ara amenaçat. Els agricultors s'han enfrontat als reptes dels patrons meteorològics cada cop més irregulars, com ara temperatures més fredes, gelades i precipitacions reduïdes. Aquests problemes es veuen agreujats pel canvi climàtic, que afecta els rendiments de la patata i amenaça la biodiversitat d'aquest cultiu vital. Organitzacions com el Centre Internacional de la Patata (CIP) de Lima i la Cite Papa (Centre d'Innovació en Tecnologia de la Patata i Cultius Andins) estan treballant per combatre aquests reptes. Els esforços inclouen protegir les varietats de patates en perill d'extinció introduint-les a nous mercats i desenvolupant races de patates més fortes i més resistents que puguin suportar les pressions climàtiques.
El consum de patata al Perú també ha fluctuat al llarg dels anys. A la dècada de 1960, el peruà mitjà consumia 120 kg de patates a l'any. A la dècada de 1990, aquesta xifra havia baixat a 35 kg per persona a mesura que l'arròs i la pasta es van fer més populars. No obstant això, a través d'iniciatives com l'Associació Peruana de Desenvolupament Sostenible (Aders Perú), el consum de patata ha tornat a augmentar constantment, arribant als 94 kg per persona el 2023.
Amb més de 6 milions de tones de patates produïdes anualment, el Perú és ara el major productor d'Amèrica Llatina, superant tant el Brasil com l'Argentina. Malgrat aquest èxit, els agricultors peruans s'enfronten a reptes relacionats amb la degradació del sòl, les plagues i els efectes impredictibles del canvi climàtic. Per abordar aquests problemes, els científics estan desenvolupant noves tècniques agrícoles, com ara les cambres de cultiu modulars de Fitotron que creen entorns controlats per a la producció de patata lliure de malalties. Aquestes tecnologies podrien permetre collites més freqüents, reduint el cicle de creixement d'un cop a l'any fins a sis vegades l'any. Aquestes innovacions podrien tenir un impacte profund, no només al Perú, sinó també a regions com l'Àfrica i la Xina, on les patates s'estan convertint cada cop més en un cultiu alimentari clau.
Els esforços d'organitzacions com CIP per congelar i emmagatzemar llavors de patata garanteixen que la rica biodiversitat del Perú es preservi per a les generacions futures. Des de 1996, més de 450 varietats de patata s'han emmagatzemat en condicions de congelació, salvaguardant-les de l'extinció. Aquest és un testimoni de la dedicació del Perú a preservar el seu patrimoni agrícola alhora que mira cap al futur de la seguretat alimentària mundial.
La relació del Perú amb la patata és un poderós exemple de com el patrimoni agrícola i la tecnologia moderna poden conviure. Els esforços del país per preservar milers de varietats autòctones de patata i desenvolupar tècniques de conreu innovadores posen de manifest la importància d'aquest cultiu per mantenir tant les comunitats locals com la seguretat alimentària mundial. A mesura que el canvi climàtic continua desafiant les pràctiques agrícoles tradicionals, el compromís del Perú de protegir la seva biodiversitat agrícola serveix de model per a la resta del món. A través de la persistència, la innovació i el respecte per la tradició, les patates del Perú continuaran jugant un paper crucial en l'alimentació de les generacions futures.